dissabte, 27 de novembre de 2010

que n'ets de...

''Si em demanessin què és el que més enyoro de tu, segurament diria aquella sensació constant de tenir-te aprop... Sentir el soroll metàlic d'aquell braçalet movent-se amunt i avall, aquell fil de veu quan parles mentres condueixes o girar-me de sobte i enganxar-te mirant-me com si fossis un nen de cinc anys. Trobo a faltar les teves mans, rebre un missatge just al moment en el que jo t'anava a escriure o que somriguis d'aquella forma perquè t'estàs posant nervios i no saps dissimular. Segurament també enyoro l'optimisme, la força, els moments tontos i fins i tot aquells dies contats en els que deixaves coneixer una petita part de vulnerabilitat; com m'agradava abraçar-te quan semblava que el món estigués a punt d'explotar.''

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada